Situació
El poble està disposat en un vessant a mig aire de la muntanya, orientat cap al nord-est, desplegant-se al voltant de la que devia ser l’antiga torre de vigilància anomenada la «Torre Roja» d’on prové, amb quasi total seguretat, el topònim de la vila. Tant el terme com el poble ocupen una situació central dins la DOQ Priorat.
El riu Siurana travessa el terme i deixa a la seva dreta la zona més planera de tota la DOQ i on des de molt antic si ha desenvolupat, fins encara avui dia, una zona d’hortes de singular bellesa.
Altitud: 332. Superfície: 13,20 quilòmetres quadrats. Població: 153 hab.
Història
La vila formà part des de l’inici del priorat d’Scala Dei. La carta de població és de l’any 1261, atorgada pel monestir a «30 pobladors de la granja de Torroja». Per als cartoixans, el terme de Torroja representà un pol d’expansió important per la seva centralitat i proximitat alhora al monestir. Hi iniciaren importants accions de repoblació, una d’elles en el Molí Bardina, així com en altres indrets. L’orde cartoixà hi està present pel cobrament dels delmes en un dels seus masos més importants: el mas d’en Bruno. Des de sempre, el poble ha estat lligat al cultiu de la vinya i prova de les altes rendes que aquest donava en són les cases pairals de les grans famílies de la població.
Festes i costums
La Festa Major es celebra per Sant Miquel, el 29 de setembre. Però l’esdeveniment cultural més rellevant de Torroja són els Jocs Florals, que s’organitzen cada any, des del 1978, el segon diumenge de maig, amb la col·laboració de destacats poetes dels Països Catalans. Coincidint amb la Fira del Vi de Falset, a principis de maig, se celebra una mostra i degustació de vins locals a Cal Compte, i durant el tercer cap de setmana d’agost se celebra la Nit de Vins, una mostra i degustació de vins de Torroja que es realitza a la piscina municipal.
Llocs d’interès
L’església parroquial de Sant Miquel guarda com a peça notable un orgue d’estil romàntic francès amb elements catalans, construït al voltant de 1800 pel ciutadà francès Joan Pere Cavailler. El carrer Major encara transpira senyoriu amb els casalots que allí s’hi bastiren, mostra evident de la puixança econòmica produïda pel conreu del vi. Totes aquestes cases tenien la seva masia edificada a les seves terres, tot i que avui dia estan en ruïnes. El poble conserva encara els empedrats originals en algun carrer i ha restaurat els principals per mantenir aquest tipisme històric. És d’interès també l’àrea d’esbarjo de la Font Vella, lloc de reunió social fins i tot de veïns d’altres pobles en temps passats.