Al segle XVIII, les garnatxes i carinyenes del Priorat ja es comercialitzaven arreu del món. Els principals mercats d’Europa, però també d’Amèrica, valoraven cada gotim de raïm que es cultivava amb un esforç i sacrificis gairebé titànics.
Les característiques del territori, amb muntanyes que esculpeixen quilòmetres de sòls on la llicorella és la gran protagonista, provocaven que, a voltes, els pagesos haguessin de caminar fins a dues hores per arribar a les vinyes més altes del Priorat.
A finals del segle XIX la fil·loxera va acabar amb la vida de bona part dels ceps del Priorat, va generar un important abandonament de terres i una caiguda demogràfica als pobles de la zona que va provocar la transformació del seu paisatge.
Durant les darreres dècades del segle XX i primers anys del segle XXI els pagesos i nous elaboradors, molts d’ells petits cellers que reprenien unes arrels familiars vinculades al Priorat, han anat replantant i tenint cura d’aquest territori perquè pogués renéixer com a regió vitivinícola.
Des d’ara i durant les properes setmanes d’abril, l’esclat de la primavera transforma els camps de vinyes del Priorat. Els petits brots verds esclaten als ceps. És el retorn a la vida, l’inici d’una nova temporada que, al Priorat, esperem amb delit i passió per una nova collita que ens evoqui, una vegada més, l’essència d’una terra única.