Situació
Municipi situat a la vall que configura el riuet d’Escaladei, fins poc abans de la seva confluència amb el riu Montsant, dins el terme veí de la Vilella Baixa. A la dreta del riu, s’alcen els cingles dels Montalts. El terme és accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montsant. El poble es troba alineat entorn el carrer Major, sobre una carena i els vessants adjacents, una mica enlairat respecte al riuet d’Escaladei, que transcorre travessant la totalitat del terme municipal als peus dels cingles dels Montalts.
Altitud: 327. Superfície: 5,20 quilòmetres quadrats. Població: 135 hab.
Història
La fundació de la vila data de l’any 1286 i és obra de la Cartoixa d’Scala Dei. La seva història va lligada estretament a la del monestir. Probablement, els primers pobladors foren famílies vingudes del poble veí de Montalt, quan els monjos oferien terres a tots els qui voluntàriament abandonessin el lloc.
Sobre la fundació del municipi hi ha una llegenda que l’atribueix a dos germans anomenats Vilella, que fundaren simultàniament la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aquesta llegenda no té massa fonament històric, ja que segons sembla la Vilella Baixa té un origen molt més antic.
Al llarg del segle XVII, la Vilella Alta surt anomenada indistintament Vilella d’Amunt i Vilella de Dalt. A finals de segle abunda el de la Vilella Alta, que s’imposa definitivament a començaments del segle XVIII.
Festes i costums
La Festa Major se celebra el 18 de gener, per Santa Prisca; també és festiu el 13 de desembre, diada de Santa Llúcia. Al juliol es celeben les festes d’estiu per Sant Jaume i el segon diumenge d’agost s’organitza un aplec de sardanes. A principis del mes de juliol es porta a terme la mostra de vins Tasta Vilella.
Llocs d’interès
L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada de la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic i barroc. A l’església es conserva un retaule pintat de caire renaixentista. També són notables l’edifici de la Societat Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.
Cal destacar els edificis senyorials del carrer Major i el tipisme dels seus carrers, molt representatius dels carrers de les poblacions del Priorat, en especial el carrer Major, de l’Ereta i Nou.
També cal fer esment de la Font Vella i la Font Àvia, punts primitius de subministrament d’aigua a la població. En temps de sequera era obligat recollir la popular post, un tros de fusta que passava de casa a casa per donar el torn per anar a buscar aigua. Avui, la Font Vella, reconvertida en una àrea de lleure, és travessada pel sender de llarg recorregut GR-174.
Cellers a la vila de La Vilella Alta
