Vés al contingut

Gratallops

Esteu aquí

SITUACIÓ:

Altitud: 321 m. Superfície: 13,52 km2. Població: 243 habitants. Gratallops està situat en una part molt cèntrica de la DOQ Priorat en l’àmbit de comunicacions. El municipi està delimitat pels rius Siurana al sud i el Montsant a ponent, que conflueixen a l’extrem sud-occidental del terme. Les vessants de la meitat sud del municipi són de les més suaus de la zona, la qual cosa propicia que sigui una de les parts més conreades de tota la DOQ. El poble, de lluny, sembla una corona de cases per al petit turonet on està establerta, la seva silueta es coneix a distància i configura un dels skyline característics de la DOQ Priorat.

HISTÒRIA:

Hi ha diverses versions sobre l’etimologia del nom; totes, però, són originades per l’abundància de llops a les rodalies. Segons la tradició, antigament la població s’hauria anomenat Vilanova del Pi. La primera referència documental és la carta de població, datada de l’any 1258, segons la qual el convent d’Escaladei dóna a poblar el lloc i el terme de Gratallops.

FESTES I COSTUMS:

Gratallops celebra la seva festa el 20 de gener en honor a Sant Sebastià. La Festa Major es porta a terme el 10 d'agost, per Sant Llorenç. En la vida cultural de la vila és important la creació, a principis de segle, de la societat recreativa La Flor de Maig, la qual des d'aleshores i fins ara organitza tots els actes recreatius i culturals del poble. A principis de maig es realitza el Tast amb Llops, una mostra i degustació de vins locals.

LLOCS D'INTERÈS:

Entre els edificis més notables cal destacar l'església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica, del segle XVIII amb tres naus, cor, cimbori i campanar incorporat.

És interessant la Casa dels Frares, antiga residència dels monjos de Scala Dei, amb portalada renaixentista. Dins del terme, vers la carretera que va cap a la Vilella Baixa, es troba l'ermita de la Mare de Déu de la Consolació, de molta anomenada i devoció a tota la comarca. L'edifici té una part romànica que podria datar del segle XII i una altra part afegida cap a la segona meitat del segle XIV, construïda en un estil de transició del gòtic al renaixentista.