Vés al contingut

El nostre terrer: el llicorell

Esteu aquí

Aquest  territori aturonat, està format per materials de l’era paleozoica, principalment pissarres del Devonià i del Carbonífer (formades entre 416 i 318 milions d’anys enrere), per tant de les més antigues que es poden trobar en superfície a Catalunya actualment. Els sòls són poc profunds, normalment d’un sol horitzó i de seguida (a uns 10-15 cm) es troba ja la roca mare (vegeu el document adjunt). Tenen un baix contingut de matèria orgànica i estan formats majoritàriament per la disgregació de les pissarres, que aquí reben el nom de llicorellllicorella, unes pedres laminars i trencadisses de color d’aram enfosquit entre les quals s’hi endinsen les arrels dels ceps a la recerca d’humitat, aigua i nutrients.

Aquest apartat reprodueix fragments del text “Vinya Priorat”, de Rafael López Monné, inclòs al llibre PRIORAT (Lunwerg SL i Consell Regulador de la DOQ Priorat, 2009):

“En temps del diluvi universal amb què Déu va castigar els homes per tants pecats que havien comès, les aigües van pujar 30 pams per damunt de la muntanya més alta del món, [...] com l’aigua va estar 115 dies tal i com diuen les Escriptures, hom pot deduir que amb tants dies la terra es desfa en fragments fins al fons [...] Aquells trossos de terra que van caure de les muntanyes que segons d’on baixi la terra té la substància, com el vi que segons la sàvia que té el vi d’aquella bóta ve la sàvia”.

Així començava a explicar un pagès il·lustrat de Porrera, a finals del segle XVIII les raons que feien que el vi del seu país tingués un gust tan especial. Perquè cal saber que “totes les muntanyes pel comú es componen de tres espècies que són: llecorell, soldó i de calç; tot i que hi ha més espècies”. La llicorella –anomenada també licorella, llicorell o llecorell- és la indubtable protagonista de la denominació d’origen Priorat, tot i que també s’hi troben algunes zones no pissarroses, com les faldes del Montsant i bona part de la mateixa muntanya. L’origen de la paraula està vinculat a l’expressió llècol, que es feia servir per indicar humor, gust, pastositat saborosa, l’etimologia de la qual prové del celta likka, que vol dir pedra. Pedra, gust, pissarra, licorella, totes aquestes paraules acaben convertint-se en sinònims al Priorat.

 

Actualment, l’empremta gairebé atàvica de la pedra, de la llicorella, continua molt present. Solament cal mirar les notes de tast dels seus vins per llegir allò de “gustos minerals”, “tocs de pissarra”, etc. Sembla com si la licorella arribés a dissoldre’s en els sucres del raïm que creix damunt les seves esquenes.

La zona de producció de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat es caracteritza geològicament per sòls amb predomini de pissarres carboníferes, anomenades llicorelles, amb afloraments de roques hipogèniques, en estrats molt inclinats que constitueixen un conjunt de muntanyes de fort desnivell, pedregoses, sense valls ni planes intercalades, per la qual cosa el cultiu de la vinya és difícil i costós i la producció baixa, però adaptada perfectament a aquestes condicions.

A aquests sòls se’ls atribueix una de les grans virtuts dels vins del Priorat.

Els tipus de llicorella

Les principals varietats de llicorella que podem trobar arreu de la DOQ Priorat, per importància de la seva presència al territori, són les següents:

1. PISSARRA

Procedència de la mostra: Garranxa (Porrera) i Comadecases (Poboleda).

Distribució: se’n n troba arreu del territori de la DO, és la roca més característica de la DOQ Priorat.

Període geològic: Carbonífer (350 milions d’anys)

Característiques: Roca metamòrfica de textura llimosa de gra fi o molt fi, que està molt laminada i és molt trencadissa, pot presentar una variada morfologia en el seu aspecte i color, però hi predominen els colors blavosos o marrons.

2. PISSARRA GRESOSA (o "saldó" en la parla local)

Procedència de les mostres: Guinarderes (Gratallops)

Distribució: se’n troba arreu del territori de la DO

Període geològic: Carbonífer (350 milions d’anys)

Característiques: Roca metamòrfica provinent de la roca arenisca sedimentaria, per tant de textura granulosa amb gra més o menys gruixut i amb una laminació, donada per la metamorfització, que pot ser molt variada depenent del grau d’esquistositat a la que va estar sotmesa. Normalment es fractura en blocs i és de colors majoritàriament marrons.

3. PISSARRA del DEVONIÀ

Procedència de la mostra: Canyerets (Vilella Alta)

Distribució: se’n troba en torn un eix central de llevant a ponent de la DO, a les zones de La Villella Alta, Torroja i Porrera.

Per la seva datació és la mena de roca més antiga de la DOQ Priorat

Període geològic: Devonià (400 milions d’anys)

Característiques: Roca metamòrfica de textura llimosa de gra fí o molt fí, que està molt laminada i és molt trencadissa, normalment presenta moltes vetes de quars o altres minerals i un recobriment d’òxids que li dona un aspecte vermellós o groguenc. Hi predominen els colors foscos, blaus, grisos o gairebé negres.

4. PISSARRA PIGALLADA O FILITA

Procedència de la mostra: Les Sentius (Porrera)

Distribució: se’n troba a la zona de contacte amb el batòlit granític de Falset, especialment al sud de la DOQ dins les zones de Bellmunt, Masos de Falset i Porrera

Període geològic: Carbonífer (350 milions d’anys)

Característiques: Roca metamòrfica sotmesa a molt altes pressions degut al contacte amb els materials intrusius (granet). Presenta una textura llimosa de gra fi  i un alt nivell d’esquistositat que li dona una estructura molt laminada. És de colors blavosos o foscos però la seva característica principal és  la de tenir unes taques que li donen l’aspecte pigallat.

Vídeo de Televisió de Catalunya (Telenotícies): "La singularitat del Priorat és en gran part al subsòl":

Enllaç amb el vídeo de TV3 "La singularitat del Priorat és en gran part al subsòl"

Link vídeo "La llicorella de la DOQ Priorat" (Canal YouTube DOQ Priorat).